MAPA CONCEPTUAL DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS DEL MÒDUL
ANOTACIONS DEL MAPA CONCEPTUAL
El que pretenia destacar en aquest mapa conceptual, és la importància de la relació entre Ciència, Societat i Tecnologia (CTS) que es descriu en l’article i en els apunts. Tal i com vaig mostrar en l’esquema que varem haver de presentar en el subapartat 1.1 d’aquesta PAC, ja considerava important el fet que tots tres conceptes (afegint l’educació) estiguessin connectats entre si, però no m’havia plantejat mai fins a quin punt aquesta relació era influent, imprescindible i estudiada.
També he remarcat la importància de unir de forma triangular els conceptes de Ciència, Tecnologia i Tècnica, entenent així la diferència entre el coneixement, el disseny per l’aplicació d’aquest coneixement i la posada en pràctica de la metodologia. Però sense oblidar que cap dels tres conceptes es podria entendre sense els altres dos, ja que es van condicionant els uns als altres constantment. A l’article es comentava l’exemple de Galileu i el seu telescopi. Em va resultar molt gràfic per entendre que, tot i que per estudiar pot anar bé separar i definir els conceptes, aquestes divisions sempre resultaran molt relatives. A l’article també es remarcava molt la relació bidireccional entre cada un dels tres conceptes del CTS, vaig intentar plasmar aquesta relació i els possibles canvis històrics que ha anat vivint. Així, per exemple, entre la ciència i la tecnologia he reforçat el fet que acabo d’anomenar de Galileu, que no es poden separar les observacions, les teories i els resultats experimentals, perquè és el compendi de tots tres fenòmens el que proporcionarà nous coneixements o noves aplicacions. Entre la societat i la tecnologia he remarcat les quatre teories presentades al llarg de la història per a definir aquesta relació: determinisme social, determinisme tecnològic, perspectiva interactiva i teixit sense costures. Sé que en un mapa conceptual no s’adjunten definicions, però m’anava bé per a comprendre una mica millor la diferència entre totes quatre.
I finalment la relació entre societat i ciència, tant marcada pel rebuig històric fins fa pocs anys. Haig de reconèixer que aquest fet em va sorprendre. Com també que les branques de la psicologia (psicologia de la ciència i psicologia social de la ciència) estudiïn aquesta relació entre els dos conceptes deixant de costat la tecnologia. Però Per a mi ha resultat natural des del primer moment acceptar la relació entre tots els conceptes presentats, per això, el fet que en algun moment la visió predominant fos una altra, em pot resultar xocant, però suposo que això és el que té estudiar una assignatura des de zero.
Aquesta primera exploració, la vaig plasmar amb un primer mapa conceptual (annex 1), i a partir d’aquest, vaig començar a introduir progressivament els nous termes i les noves idees que anaven apareixent als apunts del mòdul 1. Així, el primer que vaig afegir va ser el triangle interactiu entre tecnologia, ciència i tècnica que he comentat més amunt. Vaig plantejar-me introduir els diferents tipus de tecnologia que s’exposaven: materials (referents a les ciències naturals), socials (referents a les ciències humanosocials), conceptuals (d’índole lingüística o logicomatemàtica) i generals (teoria general de sistemes), però em va semblar complicat d’introduir i no suficientment important per a les relacions de l’esquema.
Quan va arribar el moment d’introduir l’educació en l’esquema, em vaig trobar amb un problema; volia deixar clar que aquest concepte també estava vinculat amb els altres tres, però no trobava la manera d’unir-los tots quatre sense desorganitzar la feina que ja tenia feta, així que vaig decidir introduir dins el triangle interactiu de la ciència, la tecnologia i la societat el concepte que les agrupava a les tres: CTS, i d’aquest, treure la relació amb el concepte de les TE.
Per presentar i lligar el concepte de les TIC, vaig creure necessari exposar breument, les tres revolucions que han marcat la nostra història (de fet, les vaig treure de la ciència, però en part, crec que haurien pogut sortir de la CTS, ja que és aquesta interacció la que les va fer possibles). La primera revolució, l’agrícola; la segona, la industrial i, finalment, la que està marcant els nostres temps, la revolució de la informació. Per manca d’espai, vaig decidir considerar com a més important d’aquesta revolució el fet de la implementació de les TIC en tots els sectors de la societat, tots i que en un primer moment també havia marcat la possibilitat d’esmentar dues característiques més: el fet que la comunicació és una font de productivitat i de poder; i que la velocitat i complexitat dels canvis ens fan estar en una situació d’aprenentatge constant. Les TIC ja podien quedar relacionades amb el concepte de TE que acabava de presentar al mapa, ja que en formen part. També vaig haver de considerar treure de l’esquema, per fer-lo més entenedor i menys condensat, les característiques de les TIC i els mites que se n’han anat generant al llarg del temps, tot i que són dos apartats que considero molt importants i a tenir en compte per no caure en certs errors. Per això els apuntaré aquí breument.
Característiques:
- Ampliació de la informació
- Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge
- Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes
- Interacció amb diferents codis i sistemes simbòlics
- Flexibilitat dels itineraris formatius
- Flexibilitat i ampliació de les estratègies de formació
- Creació d’entorns interactius per a la formació
Mites:
- Proporciona educació / formació per a tots
- Llibertat d’expressió i participació igualitària
- Accés il·limitat a tots els continguts
- Valor per se de les tecnologies
- Neutralitat de la tecnologia
- L’usuari s’entén com un processador actiu i conscient d’informació
- Implica més impacte, més efectivitat, major facilitat de retenció
- Implica menys temps i menys costos
- Per a més persones i major accés
- Té poder per a manipular les persones
- Existeix la supertecnologia
- Substituirà al professorat
- La tecnologia és la panacea que resoldrà tots els problemes
El que si que he considerat imprescindible de remarcar en el mapa conceptual és que les TIC estan relacionades amb les diferents variables de l’acció formativa, i és que com he intentat exposar en les meves aportacions al debat, considero molt important tenir en compte que les TIC, com a tals, no es poden considerar bones o dolentes, sempre s’ha de tenir present el context en el que s’estan utilitzant.
Del concepte de TE que havia col·locat en el mapa conceptual també em va semblar interessant exposar-ne alguna informació, així que, tenint davant l’esquema de les diferents fonts que l’havien influenciat i l’esquema de la seva evolució històrica que havia fet prèviament tenint en compte les informacions del mòdul; veient que tots dos parlaven de termes similars, vaig decidir intentar agrupar tota la informació en una sola línia, així vaig exposar un conjunt de diferents fonts que han influenciat a les TE al llarg de la història. D’aquí, m’ha resultat destacable, el concepte de la teoria de la comunicació que proposa que el més important no és el que s’emet sinó el que percep el receptor (en la mateixa línia que el que acabo d’exposar de la importància del context). La importància que la psicologia cognitiva i constructivista donen als coneixements previs. La idea que el maquinari amb el programari adequat permet millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció, presentada per la influència dels mitjans. I finalment, les dues vessants de l’enfocament sistèmic: tecnologia en l’educació (mitjans didàctics que poden utilitzar-se amb finalitats instruccionals) i tecnologia de l’educació (manera sistèmica de dissenyar, portar a la pràctica i avaluar el procés total d’ensenyament-aprenentatge).
Però de fet, la idea que més he intentar remarcar en tota la primera PAC, perquè he considerat que és la més important de totes, és la ja esmentada importància de la relació interactiva entre tots els conceptes presentats, i és que és la influència entre tots ells, la que jo he entès de l’estudi d’aquesta primera PAC, el que ens permet anar avançant i progressant.
Bibliografia:
Domènech, M, Tirado, FJ. Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.
Cabero, J. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Mòdul 1 de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació.
Aportacions del debat de l’assibnatura
